Juan
José Burgués Mestre
Professor
d’economia en Batxillerat i
Professor
Associat de la UIB del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques
El coneixement didàctic
que se té de la matèria d’economia és molt escassa a conseqüència de la manca
d’estudis i investigacions amb què comptam arrel de la seva jove incorporació
al sistema educatiu, al manco, de forma desvinculada de les ciències socials
arran de la seva implantació dins de la modalitat d’Humanitats i Ciències
Socials del Batxillerat LOGSE[i].
Malgrat tot, una de les dificultats més greus amb què s’han trobat els
professors d’economia ha estat la poca formació didàctica i l’excessiva
rigidesa del continguts impartits, més propers als primers cursos universitaris
que no als propis d’aquesta etapa educativa (ÁLVAREZ, FERNÁNDEZ i GUTIÉRREZ:
1989; TRAVÉ: 1999 i 2001), de fet és pràcticament impossible comptar amb cursos
específicament orientats cap a la didàctica de l’economia. A dia d’avui, són més
les propostes didàctiques que venen des del camp de l’educació no formal, com
els portals d’educació de l’Agència Tributària[ii]
i del Banc d’Espanya[iii],
o d’organitzacions com Intermon Oxfam[iv],
que no les que ens arriben del camp de l’educació formal –excepcionalment, cal
ressenyar l’excel·lent treball de desenvolupament curricular de la matèria
d’economia duia a terme per Fundation for Teaching Economics[v]-.
El currículum de la matèria d’economia per al primer curs del batxillerat del nostre sistema educatiu[vi], expressa amb claredat que la inclusió d’aquesta disciplina ha de fer possible que l’alumne sigui més conscient del seu paper com a persona consumidora, estalviadora o inversora, contribuent i usuària de béns i serveis públics, així com de la seva futura funció com a persona generadora d’una renda. A més, l’economia dins l’etapa de batxillerat ha de proporcionar una formació que el permeti desenvolupar funcions socials, i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència,[vii] amb la qual cosa, són més que evidents les connexions amb una educació per a la ciutadania econòmica (CORTINA: 2000, 2001, 2005; PAGÉS: 2005; SANTISTEBAN: 2008). Santisteban ens diu que els professors d’economia hauríem d’estar interessats en l’educació per a la ciutadania econòmica “perquè som nosaltres qui hem d’afavorir el debat sobre les finalitats de l’ensenyament i la responsabilitat social, i perquè els estudiants tenen pocs coneixements entre les despeses del govern i les polítiques públiques, així com les conseqüències sobre la seva vida quotidiana” (SANTISTEBAN –citant a DAVIES:2004-).
Valgui la següent presentació d’una activitat desenvolupada per alumnes de batxillerat, com a forma de fer una petita aportació a la “pobre” didàctica específica de l’economia i quin és el potencial de l'economia com a font per al desenvolupament del currísuclum.[viii]
Sortida
a la delegació especial de l'Agència Tributària en Illes Balears
El passat
divendres 10 d'octubre varem fer una sortida a la delegació especial de
l'Agència Tributària en Illes Balears (c/Cecili Metel de Palma).
Justificació
de la sortida
Conèixer
l'estructura socioeconòmica de les Illes Balears: concretament la que fa
referència al dret fiscal.
Conèixer els
distints models d'impostos a tenir en compte a l'hora de crear una empresa, i
les seves respersonsabilitats fiscals.
Activitats
Prèviament a
la sortida
Varem estudiar
el que és el dret fiscal i els distints tipus d'impostos existents.
A més, a
l’assignatura Economia de l'empresa varem estudiar un tema referits als
"Impostos i la societat".
Durant la
sortida
Ferem una vista
a la seu de la Delegació.
Ens mostraren
una exposició d'objectes valuosos il·legals incautats per Duanes.
Ens feren una
classe sobre el que són els impostos i la importància de la fiscalitat, i a
més, ens presentaren de forma pràctica l'IVA, l'IRPF i l'Impost sobre
societats.
Després de la
sortida
Hem obtinguts
els distints models de tributs a tenir en compte a l'hora de fer la nostra
empresa.
Hem reflexionat
sobre la importància de l'educació civico-tributària i hem
fet una presentació al blog per a donar a conèixer la despesa pública en
educació i els efectes del frau fiscal sobre ella. Els càlculs que hem
realitzat a partir de les dades obtingudes són els que presentam a continuació.
Concrecions
de la quota escolar anual i impacte del frau fiscal sobre l’estadística del
ensenyaments no universitaris, a partir dels càlculs realitzats
Dades
ESO = 5650€
Batxillerat =
7970€
Càlculs
Any/alumne
|
Any/classe (sobre
una mitjana de 30 alumnes)
|
Alumne ESO =
5650€
Batxillerat =
7970€
|
Classe ESO =
169500€
Classe
Batxillerat = 239100€
|
Dia/alumne
|
Dia/classe (sobre
una mitjana de 30 alumnes)
|
Alumne ESO =
32€
Batxillerat =
46€
|
Classe ESO =
960€
Classe
Batxillerat = 1380€
|
Hora
lectiva/alumne
|
Hora
lectiva/classe
|
Alumne ESO =
5€
Batxillerat =
8€
|
Classe ESO =
150€
Classe
Batxillerat = 240€
|
Any/IES (sobre
un centre tipus de 4 línies d’ESO (16 grups) + 2 línies de Batxillerat (4
grups))
|
|
3668400 €
|
|
Frau fiscal
en 2008 (font: Inspecció Tributària[xi])
i impacte del frau fiscal a l’Estat espanyol (font: Estadística de
las Enseñanzas no universitarias. Datos Avance. Curso 2008-2009[xii])
Dades
- Frau fiscal:
70 mil milions
d'euros a l’Estat espanyol
- Estadístiques
no universitàries:
1826163 alumnes
d’ESO
74774 grups d’ESO
582549 alumnes
de Batxillerat
23867 grups de
Batxillerat
4614 centres que
imparteixen ESO i Batxillerat.
Càlculs: si
tot el frau fiscal se destinàs a educació, se podrien tenir...
Quotes
d’alumnes defraudades
|
Quotes de
grups defraudats (sobre una mitjana de 30 alumnes)
|
ESO= 12389380
alumnes
ó
Batxillerat=8782936
alumnes
|
ESO= 412979
grups
ó
Batxillerat=
292764 grups
|
Quotes
d’IES defraudades (sobre un centre tipus de 4 línies d’ESO (16 grups) + 2
línies de Batxillerat (4 grups))
|
|
Aproximadament
19081 IES
|
|
Càlculs: percentatge
del frau fiscal sobre l’estadística dels ensenyaments no universitaris
Places
escolars/anuals defraudades
|
Grups
classe/anuals defraudats (sobre una mitjana de 30 alumnes)
|
14,74% de les places
d’ESO
ó
6,63% de les
places de Batxillerat
|
18,10% dels
grups d’ESO
ó
8,15% dels
grups de Batxillerat
|
Proporció
d’IES defraudats (sobre un centre tipus de 4 línies d’ESO (16 grups) + 2
línies de Batxillerat (4 grups))
|
|
24,18 % dels
IES
|
|
Com apunta Fischer, l’ensenyament de l’economia ha de superar definitivament la rigidesa dels continguts purament teòrics i per a fer-ho possible, les aportacions de l’economista indi Amartya Kumar Sen –premi Nobel d’economia de 1998-[xiii] són de gran utilitat. Les llibertats -ens diu Sen- són qualque cosa més que la finalitat última del desenvolupament, són també un medi crucial per a la seva efectivitat. (SEN: 1999).
Bibliografia
ÁLVAREZ, M.
FERNÁNDEZ, V. i GUTIÉRREZ, S. (1989): Introducción de elementos de economía
en el currículum de 12 a
16 años. Madrid. Centro de Publicaciones del MEC, CIDE
ÁLVAREZ, J.F.
(2001): «Capacidades, libertades y desarrollo: Amartya Kumar Sen», a MÁIZ, R.
(2001): Teorías políticas contempoáneas. València. Tirant lo Blanch
CEJUDO, R.
(2007): «Capacidades y libertat. Una aproximación a la teoría de Amartya Sen»,
a Revista Internacional de Sociología. Vol. LXV, nº47, Mayo-Agosto,
9-22.
CORTINA, A.
(2000): La educación y los valores. Madrid. Fundación
Argentaria/Biblioteca Nueva.
CORTINA, A.
(2001): «El vigor de los valores morales para la
convivencia» en seminario sobre LA CONVIVENCIA EN LOS CENTROS
ESCOLARES COMO FACTOR DE CALIDAD. CONSTRUIR LA CONVIVENCIA. Madrid, 21 y 22
de febrero de 2001. Consejo Escolar del Estado.
<http://www.educacion.es/cesces/adela.html> (2010/01/10)
CORTINA, A.
(2005): Ciudadanos del mundo. Hacia una teoría de la ciudadanía. Madrid. Alanza editorial.
DAVIES, P. (2004): «Contributing to
Citizenship Education by improving the quality of students’ arguments» a Teaching
Business and Economics, vol.8, n.1, pàgs. 26 a 30
FISCHER, A. (2005): «Economic
Education and Constructivist Didactics» a Journal of Social Science
Education, 2. <http://www.jsse.org/2004/2004-2/index.html/economic-education-fischer.htm>
(2010/01/10)
KOHEN, R. i
DELVAL, J. (2008): «Dificultades de los estudiantes en la construcción de las
nociones económicas» a AA.VV. (2008): La enseñanza de una ciencia socials:
la economía. Barcelona. Ed. Graó, Íber: Didáctica de la Ciencias Sociales,
Geografía e História. Núm. 58. Any XIII. Octubre, 2008. Pàgs. 37 a 48
SANTISTEBAN, A.
(2008): «La educación para la cuidadanía económica: comprender para actuar» a
AA.VV. (2008): La enseñanza de una ciencia socials: la economía. Barcelona.
Ed. Graó, Íber: Didáctica de la Ciencias Sociales, Geografía e História. Núm.
58. Any XIII. Octubre, 2008. Pàgs. 16
a 26.
SEN, A. (1995): Nuevo
examen de la desigualdad. Madrid. Alianza Editorial.
SEN, A. (1999): Development as
freedom a New York.
Oxford University Press.
<www.iadb.org/etica> (1/10/2006)
TRAVÉ, G.
(1999): La economía y su didáctica en la educación obligatoria. Sevilla.
Díada.
TRAVÉ, G.
(2001): Didáctica de la economía en el bachillerato. Madrid. Síntesis.
©Burgués Mestre, Juan JoséPágina 1
[i]
Reial Decret 1179/1992, de 2 d'octubre, pel qual s'estableix el currículum del
Batxillerat. (Vigent fins al 7 de novembre de 2007)
[ii]
http://www.agenciatributaria.es/wps/portal/VersionTexto?channel=0f9672af473d8010VgnVCM10000050f01e0a____&ver=L&site=e8edf78aa14c5010VgnVCM100000d7005a80____&idioma=es_ES&menu=0&img=0
[vii]
Vegeu: capítol IV de la LOE
[viii]
Podeu consultar aquesta activitat al blogg del department d’economia: http://bendinatfad.blogspot.com/
[ix]
http://www.agenciatributaria.es/wps/portal/VersionTexto?channel=0f9672af473d8010VgnVCM10000050f01e0a____&ver=L&site=e8edf78aa14c5010VgnVCM100000d7005a80____&idioma=es_ES&menu=0&img=0
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.